Autoconstrucció assistida

L’obra comptarà amb jornades d’autoconstrucció assistida per professionals que  formaran els joves amb noves capacitats, enriquiran els acabats i fomentaran la complicitat entre usuaris abans que esdevinguin veïns.


Com la paraula ho indica, l’autoconstrucció és el que passa quan un edifici el fan els seus propis habitants. És l’arquitectura sense arquitectes, l’acte de construir en absència d’experts reconeguts o autoritats competents. Malgrat pugui semblar anecdòtica o marginal, és una pràctica molt antiga i estesa. Des del punt de vista temporal, ja hi havia edificis molt abans que arquitectes;  ja existien les ciutats molt abans que l’urbanisme. Des del punt de vista espacial, la major part del sòl urbà del planeta està conformat per assentaments informals —barris il·legals— fets de barraques autoconstruides sense cap intervenció de tècnics ni regulacions. Comparats amb les urbanitzacions formals, els barris autoconstruïts poden presentar greus deficiències, fruit de la improvisació o la precarietat. Hi són freqüents la inestabilitat constructiva, el risc d’esllavissades o inundacions, la manca d’infraestructures bàsiques —com l’enllumenat i el clavegueram— o d’equipaments comunitaris —com escoles o hospitals—. Tot i això, l’autoconstrucció també atresora lliçons per als arquitectes o els enginyers. Involucra els usuaris en la construcció i el manteniment dels edificis, cosa que evita imposicions deterministes. L’edificació mai està acabada; sempre creix o es transforma per adaptar-se a les successives necessitats que van apareixent al llarg del temps. És espontània, diversa i d’escala humana, al contrari que moltes arquitectures desmesurades, repetitives i deshumanitzades. Per tal de resoldre aquesta contraposició, l’autoconstrucció assistida per tècnics oberts a la participació proposa conjugar els avantatges d’ambdues aproximacions.

L’edifici d’habitatge dotacional per a joves de Caldes de Montbui vol explorar aquesta conjugació per diversos motius. D’una banda, l’autoconstrucció assistida pot contribuir a que els acabats de l’edifici siguin més creatius i adaptats a les diverses formes de vida dels seus usuaris. De l’altra, pot abaratir significativament els costos de l’obra, tal i com com es constata en pràctiques de masoveria urbana on els habitants no paguen un lloguer monetari sinó que es responsabilitzen del manteniment i la millora de l’edifici. A més, el fet que els habitants s’hagin implicat en la construcció de l’edifici suposa una valuosa formació en noves capacitats i facilita una millor comprensió en l’ús i el manteniment. També augmenta el sentiment de pertinença i de germanor en la relació amb un edifici que vol ser vivament compartit. A fi de fer realitat tots aquests objectius, el procés participatiu que forma part del projecte preveu que es programin diverses jornades comunitàries que executaran tasques constructives, d’instal·lacions o d’enjardinament. Algunes d’elles se centraran en el mobiliari i els acabats dels espais interiors, tan domèstics com compartits. Altres, tractaran l’equipament o la jardineria dels espais exteriors.

Etiquetas: Autoconstrucció assistida, Manteniment d’edificis, Formació