Vídeo de presentació del projecte d’habitatge públic per a joves

En menys de tres minuts, el clip dóna veu a joves de Caldes, càrrec electes de l’Ajuntament i membres de l’equip d’arquitectes responsables del projecte per expressar els seus anhels sobre els beneficis que ha de portar l’edifici.

Avui s’ha llançat a les xarxes socials el nou vídeo de presentació de l’edifici d’habitatges públics per a joves que vol promoure l’Ajuntament de Caldes de Montbui. En dos minuts i mig, el clip reflecteix el testimoni de diversos actors del projecte, des dels joves montbuiencs, passant per càrrecs electes del consistori, fins a membres de l’equip d’arquitectes responsable del projecte. A través d’aquestes veus, queda clar que la manca d’habitatge assequible és un greu problema per al jovent. «A l’hora de buscar habitatge, els joves acabem caient en cases precàries», diu Maria López, jove del municipi. Una alternativa a la precarietat residencial és allunyar-se, tal i com explica Arnau Vila, també jove montbuienc, que sosté que «l’emergència residencial empeny molts calderins a marxar del poble».

Però els joves no són les úniques víctimes d’aquest èxode, que pot acabar afectant el conjunt de la societat amb fenòmens com l’envelliment. Ho corrobora l’alcalde Isidre Pineda quan explica que «tradicionalment, els joves s’han vist exclosos de les polítiques públiques d’habitatge i això és un error que envelleix els nostres pobles i ciutats». El consistori ha decidit promoure aquest projecte per defensar el dret a l’habitatge, que «hauria de ser un dret reconegut per totes les administracions», segons el propi alcalde. Per David Juárez, arquitecte de l’equip redactor, «hem d’exigir habitatge públic», entès com un dret, «de la mateixa manera que exigim sanitat pública o educació pública». Per això, Maria López sosté que «el fet de que es construeixi habitatge digne i que hi puguem accedir els joves és un fet molt significatiu».

La mateixa Maria recalca que l’habitatge per a joves és «una manera diferent d’entendre el fet d’emancipar-se, de viure sol o de tenir una casa». També se’n felicita Joan Lluch, un altre jove de la vila, que ho qualifica com «una molt bona oportunitat perquè els joves puguem començar a ser més autònoms». Però, més enllà de l’emancipació personal, el projecte vol defensar el dret dels joves a l’apoderament i la presa de decisions a través de la participació ciutadana. «Tenim l’oportunitat de decidir com serà aquest espai», celebra Arnau Vila. Martí Many, un altre jove, preveu que amb la participació es farà germanor: «hi haurà un ambient molt jove, molt de la família que es crearà».

Sara Bellés, jove arquitecta de l’equip redactor, va més enllà de la dimensió participativa. Accepta que «cal acabar de decidir moltes coses», però té clar que ha de ser «un edifici amb materials reutilitzats, reciclats, naturals i superecològics». En efecte, la sostenibilitat és una altra dimensió que vol ser cabdal en el projecte. «Volem que siguin els millors habitatges a nivell d’eficiència energètica i de construcció sostenible», diu Jordi Martín, regidor d’Habitatge, Sostenibilitat i Ecologisme de Caldes.